erfils

Hi ha una gran variabilitat en quant a les diferències entre els pacients en diversos aspectes: l’edat d’inici, la velocitat d’evolució, el tipus d’alteracions de les capacitats mentals. També és variable l’aparició de diversos trastorns psicològics i de comportament (per exemple, uns pacients poden tenir al.lucinacions i ser agressius mentre que d’altres són sempre passius).

 

 

ímptomes

Durant les primeres etapes de desenvolupament, la malaltia mostra uns símptomes tan poc evidents que sovint passa desapercebuda tant al mateix malalt com als seus familiars. D’altra banda, aquests primers símptomes són tan diferents en cada persona que solen atribuir-se a processos normals d’envelliment. De tota manera, els símptomes següents poden ajudar a detectar la malatia:

• Problemes sociolaborals derivats de la pèrdua de memòria.
• Desorientació en el temps i en l’espai.
• Dificultat per reconèixer objectes i persones.
• Dificultat per dur a terme tasques domèstiques habituals.
• Trastorns del llenguatge que afecten la comunicació tant oral com escrita.
• Dificultat a l’hora de manejar diners.
• Símptomes depressius i falta d’iniciativa.
• Canvis de personalitat i d’humor, que pot oscil·lar entre la confusió, la suspicàcia, el temor...
• Alteració creixent de la capacitat de raonament i de discernir fàcilment entre el que és correcte i el que és incorrecte.

auses

Malgrat els anys que fa que s’investiga aquesta malaltia, les causes que la provoquen no estan ben definides. Se sap que l’edat és un factor molt important de risc: l’Alzheimer afecta el 10% de les persones més grans de 65 anys, però entre les persones més grans de 90 anys aquest percentatge augmenta fins al 50%.

 

 

 

 

iasnòstic

L’Alzheimer és una malaltia degenerativa, progressiva i irreversible, almenys de moment. Tanmateix, les nombroses i importants investigacions científiques que es duen a terme arreu del món estan cada dia més a prop de trobar solucions que permetin, si bé no curar la malaltia encara, sí, almenys, retardar-ne i alentir-ne el desenvolupament.

De tota manera, sí que existeixen ara mateix tractaments farmacològics i no farmacològics com les teràpies d’estimulació cognitiva que ajuden a pal.liar alguns dels símptomes que els malalts experimenten, amb la qual cosa els milloren la qualitat de vida.

No hi ha una prova única i determinant per diagnosticar l’Alzheimer. Es determina que una persona pateix Alzheimer mitjançant un diagnòstic global, que integra diverses proves, que són les que permeten anar eliminant altres possibles malalties. És a dir, l’Azheimer es diagnostica per exclusió d’altres patologies a través d’un procés que inclou:

• Elaboració de l’historial mèdic: mitjançant una entrevista amb el pacient i amb membres de la família per recollir informació sobre els primers símptomes i com van aparèixer.
• Avaluació de l’estat mental: per estudiar el seu sentit del temps i de l’espai, la seva capacitat per parlar, recordar, comprendre i fer càlculs simples.
• Examen físic: per avaluar el seu estat nutricional i per buscar la presència d’altres malalties que poden ocasionar símptomes semblant als de l’Alzheimer.
• Examen neurològic: mitjançant proves de coordinació de to muscular i de força, de moviment ocular, de la parla i de les sensacions, amb la finalitat d’avaluar el seu sistema nerviós i buscar símptomes de desordres cerebrals diferents dels de l’Alzheimer.
• Proves analítiques de sang i orina per descartar deficiències.
• Proves clíniques i de laboratori.
• Exàmens psiquiàtrics i psicològics: per obtenir una informació més detallada de l’estat mental, ja que permeten descartar altres malalties que tenen símptomes similars com ara la depressió, i provar la memòria, el raonament, la capacitat d’escriure i d’expressar idees i la coordinació visual i motriu.

 

 

TAPES DE L´ALZHEIMER

Podem establir tres estadis o fases d’evolució de la malaltia amb un deterioro marcadament progressiu. Malgrat tot, el malalt no mor d’Alzheimer, si no de patiments agregats derivats de la seva situació de allitament (pneumònia, insuficiències cardíaques i respiratòries).

         Fase 1. Els canvis emocionals són els primers en expressar-se, amb irritabilitat i pèrdua d’interès general i rendiment. El canvi intel·lectual fonamental és la pèrdua de memòria recent quotidiana, així com la resolució de problemes nous. Conseqüència de la pèrdua de memòria és la dificultat d’orientar-se en l’espai (es pot perdre en llocs familiars) i en el temps (demana vàries vegades quin dia és i quina hora és), agreujant-se poc a poc.
         És en aquesta fase quan la família s’hauria d’informar adequadament i planificar per prevenir conseqüències no desitjades.

         Fase 2. Es produeix una accentuació de les alteracions, especialment de la pèrdua de memòria. Comença a fallar el llenguatge: circumloquis (donar voltes al mateix vàries vegades), repeticions del que ja s’ha expressat, anòmia o dificultat de trobar la paraula adequada. El malalt manifesta alteracions comportamentals: volta per al casa, manipula objectes contínuament, té dificultats per dormir a les nits. Abans de finalitzar aquesta fase el malalt tendrà dificultats per reconèixer el que veu (agnòsia visual) confonent objectes, persones i llocs, ocasionant vertaders problemes i seriosos perills, inclòs per a la seva integritat física.
         La vigilància del pacient en aquesta fase ha d’esser continuada.

         Fase 3. El llenguatge s’ha deteriorat de forma important. Desapareix la parla espontània. Repeteix el que li acaben de dir (ecolàlia). La comprensió del llenguatge es troba greument afectada. Té una gran dificultat en trobar les paraules adequades. El seu llenguatge es pot reduir a paraules soles que fins i tot no troba. Ha empitjorat, també, la dificultat en el reconeixement (agnòsia visual). S’alteren els moviments voluntaris. En definitiva, el malalt en aquesta fase no parla, no se sap moure (caminar, menjar...) i no sap reconèixer el que veu.
         A nivell emocional pot riure o plorar sense cap motiu.

         El llarg del procés de la malaltia es diu que té lloc un desaprenentatge progressiu, el pacient cada dia desaprèn alguna cosa. Perd cada dia alguna cosa del que sabia, el contrari que un infant que cada dia aprèn una cosa nova.
         AGRESSIVITAT. Cal recalcar que és possible que en qualsevol d’aquestes fases es doni un deteriorament brusc, inexplicable amb alteració greu del comportament. En aquest cas és de màxim interès comunicar-ho al metge ja que pot tractar-se amb farmacologia.